El misteri de Mart: estranyes fluctuacions en els nivells d’oxigen

El misteri de Mart: estranyes fluctuacions en els nivells d’oxigen
El misteri de Mart: estranyes fluctuacions en els nivells d’oxigen
Anonim

Després d’estudiar els resultats de l’anàlisi dels gasos atmosfèrics, els astrònoms van dir que no podien explicar les misterioses fluctuacions del nivell d’oxigen a l’atmosfera del planeta vermell.

La composició de l'atmosfera de Mart és una font de sorpreses constants per als astrònoms. Primer: els misteriosos moviments de metà, que després desapareixen, tornen a aparèixer. I ara els investigadors han detectat una sèrie d'augments i disminucions dels nivells d'oxigen sobre el cràter Gale en quantitats que simplement no es poden explicar per cap dels processos químics que coneixem.

Aquestes dades van arribar a la Terra el 2020 gràcies al rover Curiosity, que està explorant metòdicament el cràter al peu del mont Sharp. El robot pren mostres no només de terra, sinó també de gasos atmosfèrics, analitzant-les mitjançant un laboratori integrat. Seguint els resultats del seu treball, els científics no van poder evitar notar que alguna cosa estranya està passant amb l’oxigen al planeta.

A Mart no hi ha molt oxigen. El 95% de la seva atmosfera és diòxid de carboni i la resta és de 2,6% de nitrogen molecular (N2), 1,9% d’argó (Ar), 0,16% d’oxigen molecular (O2) i 0,06% de monòxid de carboni (CO) … La pressió atmosfèrica canvia al llarg de l’any perquè a l’hemisferi hivernal el CO2 es congela i el balanç de gasos es desplaça per igualar la pressió a tot el planeta. A la primavera, quan es fonen els casquets polars, es produeix el procés contrari.

Així, es poden predir fàcilment les fluctuacions dels gasos atmosfèrics. En aquest cas, tots es van comportar com s’esperava i només un oxigen va mostrar activitat anormal. El fet és que a la primavera i a l’estiu, el nivell d’oxigen augmenta al voltant d’un 30% i torna a la normalitat a la tardor. D’any en any, la quantitat d’oxigen creix i els astrònoms no poden entendre de cap manera a què està relacionat.

La primera versió, relacionada amb la interferència en els equips del rover, va deixar de banda els astrònoms: una sèrie de comprovacions van demostrar que tot funciona bé. Una altra possibilitat és la desintegració de l’aigua i el diòxid de carboni, però això tampoc no és cert: l’aigua a l’atmosfera de Mart és molt escassa i el CO2 decau massa lentament per igualar les fluctuacions observades.

Per cert, la misteriosa desaparició del metà pot ser la clau per desentranyar el misteri. Els investigadors no descarten que el factor causant de les fluctuacions del metà també afecti l'oxigen. És cert que la ciència no coneix un sol procés químic que pugui explicar aquests desplaçaments. Què és això: el resultat de l'activitat vital d'alguna massa orgànica desconeguda? Activitat geològica? Alguna cosa que s’amaga a les profunditats del planeta? Només podem endevinar mentre els científics construeixen teories i les posen a prova constantment mitjançant sondes i rovers.

Recomanat: