El sistema solar podria haver aparegut a causa de la col·lisió de la Via Làctia amb un veí nan

Taula de continguts:

El sistema solar podria haver aparegut a causa de la col·lisió de la Via Làctia amb un veí nan
El sistema solar podria haver aparegut a causa de la col·lisió de la Via Làctia amb un veí nan
Anonim

Dins de la Via Làctia, els astrònoms han trobat moltes estrelles que van aparèixer després de diverses aproximacions i col·lisions entre la nostra galàxia i la seva companya, la galàxia nana Sgr DEG. Els científics suggereixen que el sistema solar podria haver aparegut de manera similar. Les seves troballes es van publicar a la revista científica Nature Astronomy.

"El sol va sorgir a la mateixa època en què es van originar les estrelles des de la primera trobada del Sgr DEG amb la Via Làctia. No podem dir amb certesa si aquest succés va provocar el col·lapse del núvol d'on es va originar la nostra estrella. Tanmateix, això és molt probablement, atesa l’edat dels sistemes solars i el moment d’aparició de les estrelles que hem trobat ", - va dir Carme Gallart, astrònoma de l’Institut Astrofísic de les Illes Canàries (Espanya), un dels autors de l’estudi.

Els astrònoms creuen que a l’espai exterior previsible les galàxies xoquen i es fonen gairebé constantment. Gràcies a això, les estrelles comencen a formar-se molt més sovint i més ràpidament. Segons les estimacions de la NASA, aproximadament una quarta part de les galàxies visibles del passat ja han experimentat aquests "accidents". En les primeres èpoques de la vida de l'Univers, aquests esdeveniments podrien ocórrer encara més sovint.

Durant molt de temps, els científics van creure que no hi havia esclats de formació estel·lar a la Via Làctia, ja que xocava amb galàxies nanes relativament petites que es trobaven a poca distància d’ella. A finals de l'any passat, astrònoms europeus, estudiant les estrelles del centre de la galàxia amb el telescopi terrestre VLT, van trobar que aquesta opinió era errònia.

Escultor de la via làctia

Realitzant una mena de "cens" de totes les lluminàries properes mitjançant el telescopi orbitant Gaia, Gallart i els seus col·legues van descobrir noves proves que la història del naixement de l'actual "població" estel·lar de la Via Làctia està associada en gran mesura a les seves col·lisions amb altres galàxies..

Aquest telescopi es va llançar a finals del 2013 per determinar les coordenades exactes d’uns mil milions d’estrelles a la Via Làctia, així com per determinar quan es van formar. Aquestes dades, tal com va assenyalar Gallart, ens permeten determinar quan es van produir ràfegues de formació d’estrelles a la nostra galàxia i intentar connectar-les quan es va apropar o va xocar amb els veïns.

Gràcies a les dades de Gaia, els astrònoms europeus han descobert que la Via Làctia ha experimentat tres "auges de naixement" d'estrelles relativament recents. Van passar uns 5, 7, així com fa 1, 9 i 1.000 milions d’anys. Com a resultat, la taxa de formació de noves estrelles va augmentar aproximadament de dues a quatre vegades. Cadascun d’aquests períodes va durar diversos centenars de milions d’anys, durant els quals la freqüència del naixement de noves estrelles primer va augmentar bruscament i després va disminuir gradualment.

Els científics han notat que el començament d'aquests períodes coincideix amb aquelles èpoques de la vida de l'Univers, quan la Via Làctia presumiblement va xocar amb un dels seus satèl·lits, la galàxia nana Sgr DEG. Ara es troba a la constel·lació de Sagitari, a una distància de 65 mil anys llum de la Terra.

Basant-se en aquesta suposició, els investigadors van calcular si una galàxia nana de mida i massa semblants podria "sacsejar" el gas de la Via Làctia prou com per provocar esclats estel·lars de la mateixa potència que indiquen les mesures de Gaia al seu interior.

Els resultats dels càlculs van confirmar les suposicions de Gallart i els seus col·legues. A més, van assenyalar que la propera explosió de formació d’estrelles, que s’associa amb Sgr DEG, va començar a la Via Làctia fa poc, fa uns 100 milions d’anys. A favor del fet que ho fos realment, també parlen les observacions de Gaia, que van registrar un nombre inesperadament gran de noves estrelles a la galàxia, així com una petita distància a Sgr DEG i la direcció de moviment d’aquest satèl·lit de la Làctia. Camí.

Tot això, segons conclouen els científics, suggereix que la galàxia nana de la constel·lació de Sagitari no només podria formar l’aspecte actual de la Via Làctia, participant en la formació dels seus braços, com els astrònoms han assumit durant molt de temps, sinó que també van jugar un paper clau en el naixement del Sol i de moltes altres estrelles, que ara es troben dins de la galàxia.

Recomanat: