Un fòssil únic conserva evidències de la caça de calamars per part dels pterosaures

Un fòssil únic conserva evidències de la caça de calamars per part dels pterosaures
Un fòssil únic conserva evidències de la caça de calamars per part dels pterosaures
Anonim

Els pterosaures eren un dels grups més destacats de dinosaures voladors, els precursors dels ocells moderns. Entre elles, diverses espècies del gènere Rhamphorhynchus van destacar per les seves cues llargues, primes però fortes, amb una borla al final. La base de la dieta de Rhamphorhynchian era el peix, que aquests rèptils capturaven submergint-se a l’aigua i fent servir una boca llarga armada amb dents. Sovint es troben fragments d’ossos i escates de peixos entre els seus fòssils.

Tanmateix, un nou exemplar estudiat per un equip de paleontòlegs dirigit per René Hoffmann de la Universitat del Ruhr a Bochum va demostrar que els rhamphorhynchians també estaven caçant altres espècies marines. Les restes d’un cefalòpode, datat a uns 150 milions d’anys, conserven la dent del llangardaix que el va agafar. Els científics hi escriuen en un article publicat a la revista Scientific Reports.

Un exemplar únic va ser descobert el 2012 a prop de la ciutat bavaresa d'Eichstätt. Aquí, a l’antiga pedrera calcària de Solnhofen, es troben nombroses restes d’animals juràssics, inclosos dinosaures i pterosaures. En aquella època llunyana, aquesta zona ara muntanyosa era d’aigües càlides i poc profundes tropicals esquitxades de petites illes.

Image
Image

Fòssil d’un calamar Plesioteuthis amb una marca clara de dents d’un pterosaure enganxat al mantell / © René Hoffmann et al., 2020

Per descomptat, les comunitats d’animals marins caçats pels pterosaures van florir aquí. Entre ells, els paleontòlegs van trobar un exemplar perfectament conservat d’un calamar de 30 centímetres que pertanyia al gènere Plesioteuthis, ja desaparegut, i que conservava una clara marca dental del ramphorhynchus depredador.

Sembla que el pterosaure va submergir-se a la recerca del mol·lusc, el va agafar, però no el va poder treure i acabar. La presa podria, per exemple, ser massa gran i forta per al depredador, o era massa profunda, i el llangardaix no la va poder elevar a la superfície, deixant una dent trencada al mantell.

Recomanat: