Els científics de la Universitat de Colorado a Boulder van concloure que el descongelament dramàtic del permafrost (criolitozona), que actua com a bomba climàtica, duplica les estimacions anteriors de les possibles emissions de carboni al nord polar. Els resultats del treball, que revelen la veritat sobre la situació climàtica a l’Àrtic, es donen a conèixer en un comunicat de premsa a Phys.org.
Els investigadors van examinar la diferència entre el desgel gradual de la zona de permafrost i la seva desaparició més ràpida. Al voltant del 20 per cent de la regió àrtica és vulnerable a la fusió dramàtica del permafrost a causa de la gran quantitat de gel. La destrucció accelerada de la zona de permafrost provoca emissions de carboni en la composició de metà i diòxid de carboni.
Segons els experts, la fusió del permafrost, que ara s’observa a l’Àrtic, afecta els paisatges d’una manera sense precedents. Per exemple, els boscos s’enfonsen i augmenta la freqüència d’esllavissades, les arrels dels arbres es priven d’un suport fiable. El 80% del nord polar es veu afectat per la descongelació gradual al llarg de dècades o segles, tot i que, a la resta, es poden produir desglaços en un període de mesos. Això contribueix a l’aparició de termoefeccions, que s’expressen en la caiguda del sòl i en la formació de cràters.
Els termocossos amplifiquen el bucle de retroalimentació entre el canvi climàtic i l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle del permafrost que es fon, posant en perill els esforços per frenar l’augment de les temperatures mundials.