Els científics han resolt el misteri de l'origen de la hipernova SN 2006gy

Els científics han resolt el misteri de l'origen de la hipernova SN 2006gy
Els científics han resolt el misteri de l'origen de la hipernova SN 2006gy
Anonim

Un equip internacional de científics de Suècia i el Japó ha resolt el misteri de l’origen de la hipernova SN 2006gy, una supernova la lluminositat de la qual assolia valors extrems i l’energia alliberada era inexplicablement gran per a esdeveniments d’aquest tipus.

SN 2006gy es troba a uns 238 milions d’anys llum de distància a la constel·lació de Perseu, a la galàxia espiral NGC 1260. Una explosió d’hipernova va alliberar cent vegades més energia que una supernova típica. Es creu que es va originar a partir d’una estrella la massa de la qual és 150 vegades la del Sol. Aquestes estrelles haurien d’haver existit només a l’univers primitiu. A més, es van identificar línies d’emissió inusuals: porcions de l’espectre en què augmenta el nivell del senyal lumínic.

En un nou estudi, els científics han suggerit que SN 2006gy va generar un sistema de dues estrelles: una nana blanca i una estrella més massiva. Aquesta conclusió es basa en resultats de simulació que inclouen dades observacionals. Un any després del brot, els astrònoms van notar les línies d’emissió de ferro. Normalment, els àtoms de ferro s’ionitzen durant aquests esdeveniments, però en aquest cas, els experts han registrat la radiació del ferro neutre. En aquest cas, la massa total de tots els àtoms hauria d’haver estat comparable a un terç de la massa del Sol.

Segons el model, SN 2006gy és una supernova que interactua amb una densa capa de material circumstel·lar. Originalment era una nana blanca i supergegant, de mida comparable al sistema solar. Quan aquesta última es va expandir, la nana blanca es va apropar en espiral a la seva superfície. Cent anys abans que es produís la supernova, la supergegant va vessar la seva capa exterior. Posteriorment, la nana blanca, perillosament propera al company, es va tornar inestable i va explotar com una supernova de tipus Ia.

El material expulsat va xocar amb la capa de la supergegant, generant línies d’emissió i flux lluminós extrem.

Recomanat: